dijous, 25 de setembre de 2008

Montilla i el mànec de la paella


Crec que Catalunya necessita un partit socialista fort, autònom,es a dir que no depengui en cap concepte de un ens superior i molt menys centralista. També és convenient per l'equilibri democràtic un partit de dreta que tingui les mateixes característiques. En el nostre cas el PPC està molt lluny de ser autònom o si voleu independent. Per completar l'arc polític, més a l'esquerra i al centre hi ha lloc per les formacions que tots coneixem i que d'entrada no depenen d' un partit “germà”, de manera que les podem considerar autònomes i autòctones .

El Partit dels Socialistes de Catalunya es denomina oficialment, segons els seus estatuts aprovats el 2004, com a PSC-PSOE, encara que les seves sigles siguin només PSC. Segurament és una decisió no només “gràfica” sinó que vol donar a entendre que la segona meitat (-PSOE) no és fonamental a l'hora de donar la cara.

El President Montilla fa unes setmanes va donar la sensació que malgrat la poc explicita però mai amagada relació amb el PSOE, en temes com l'Estatut i la financiació estava disposat a fer sentir la seva veu (la veu de Catalunya) i inclús es va parlar d'una confrontació amb el senyor Rodríguez Zapatero. Lamentablement no sembla que la veu del PSC tingui tota la força que els seus l'hi volen donar ja que el conformisme amb les decisions del Govern de Madrid, que són les del PSOE, es fa palès cada dia més.

La paella potser és del PSC, però el mànec,ai!,el tenen ben agafat els de Madrid.