diumenge, 27 d’octubre del 2019

Dutxa i energia

L'energia, tant el seu ús com la seva producció, s'han convertit en un tema gairebé diari a tots els països del nostre entorn. Polítics, científics, periodistes i sobretot multinacionals ens omplen de previsions, amenaces i ensurts, dia si i dia no.

Davant de tantes informacions, entre poc i molt poc es porta a terme per intentar frenar certs consums energètics, per tal d'anar preparant mesures radicals per salvar, almenys en part, el nostre planeta.

La ciutat de Berna, seu del govern suís, té uns 150.000 habitants i la seva Direcció per Seguretat, Medi ambient i Energia acaba de fer un pas molt important per què els habitants de la ciutat prenguem consciència de la situació energètica i obrem en conseqüència.

Aquesta setmana hem rebut a casa una informació de la Direcció abans citada, que ens diu resumit el següent:
- Cada vegada que ens dutxem arribem a gastar fins a uns 100 litres d'aigua, en part calenta.
- La quantitat d'aigua calenta que gasten les cases es deu principalment a les dutxes.
- Aquesta aigua per dutxar-se gasta més energia que tots els llums i aparells electrònics de la llar junts.
-
Dit això ens proposa un formulari per comprar un braç de dutxa de la nova generació, que permet fàcilment dosificar la barreja d'aire amb l'aigua i la quantitat d'aigua calenta. Aquest braç costa normalment uns 40 €. La Direcció l'ofereix per 8 € incloent despeses d'enviament.

Tot això pot semblar una mica rebuscat però pensant-ho bé es tracta d'una mesura eficaç amb la qual els nostres polítics locals fan molt més que només parlar. Som pocs els habitants de Berna dins del país però és d'esperar que altres municipis prenguin decisions similars de manera que a poc a poc anem millorant el nostre comportament energètic d'una manera positiva per a tots.

divendres, 19 d’abril del 2019

1.154 anys malalts

El fet que Suïssa sigui un país relativament petit (8,4 milions d'habitants) ha permès crear un bon nivell de vida, bàsicament gràcies a l'esforç i l'eficiència dels seus habitants, nacionals i de fora.

Això explica la sorpresa, per no dir l'ensurt, de la gent en llegir aquesta setmana als diaris l'alt cost de les absències per malaltia dels llocs de treball. Concretament l'any 2018 el terme mitjà de dies d'absència per malaltia van ser de 7,2 per lloc de treball, sense comptar baixes per accidents o per maternitat.

L'estadística va més enllà, ja que especifica que els funcionaris tenen una mitjana d'absències un 25% més alta que els empleats de l'hoteleria, la restauració o els bancs i assegurances per posar alguns exemples.

Aquestes xifres permeten suposar que les estructures estatals, provincials o municipals cobreixen molt millor les absències que les empreses particulars. Generalitzar és sempre un perill, però les matemàtiques ben aplicades no enganyen.

Resumint: a Suïssa ens hem assabentat que el 2018 es van deixar de treballar 7,2 dies per funcionari que multiplicat per 35.294 funcionaris de l'estat dóna 254.000 dies d'absència.

Amb una base de 220 dies de treball/any tenim un total de 1.154 anys no treballats. 

Ah! I això en un país eficient!

dimarts, 16 d’abril del 2019

Ciutat amb sensibilitat


Ens hem acostumat, i no només en època de votacions, a rebre promeses sobre moltes actuacions previstes pel benefici comú, i que després no arriben a concretar-se.

Per aquest motiu sorprèn, i molt positivament, dues decisions que les autoritats municipals de la ciutat de Berna han decidit portar a terme, sense que hagin servit de cap manera com a efecte de propaganda per un partit.

La primera decisió és la de fer un canvi en els semàfors, per tal d'augmentar la seguretat dels vianants, sobretot els d'una certa edat. S'ha pogut comprovar que les fases “verdes" pels vianants són, en molts semàfors, massa curtes i dificulten a molta gent gran arribar a l'altre costat del carrer abans que canviï la fase. La decisió d'allargar el temps de la fase verda ja s'ha començat a aplicar i en poques setmanes estarà vigent en tota la superfície de la ciutat.

La segona mesura és la de canviar tots els bancs públics per altres amb el seient més alt i amb un disseny més dret per la part on l'esquena reposa. Aquesta decisió s'ha pres després de consultar molta gent entre 65 i 85 anys que han criticat els banc actuals i han suggerit els nous. 
Uns 400 nous bancs públics s'instal·laran progressivament per cobrir en un parell d'anys tota la ciutat.

Berna és una de les ciutats més interessants per passejar-hi, amb molts quilòmetres de porxos que permeten ignorar la pluja o les nevades, amb una vida cultural i comercial a l'abast de tothom i amb una gran tradició de respecte pels de fora. Aquestes mesures comentades ajuden a estimar encara més aquesta ciutat.