dimarts, 22 de març de 2022

Polítics impresentables




Seguir la política d’arreu del món permet comprovar que la majoria d'alts càrrecs, una vegada a dalt, es comporten d'una manera molt diferent de la que els electors els hi suposaven.

Manar significa servir, escoltar i portar a terme els principis exhibits durant les campanyes electorals. La pràctica ens demostra que la majoria es comporta de manera contrària, deixen de ser persones “normals” i donen una imatge on la naturalitat manca.

Excepcionalment, es poden comprovar actituds molt correctes que, per cert, només son possibles si el sistema polític i el comportament de la gent ho faciliten. En aquest sentit, em permeto repetir el blog que vaig publicar el 23 de març del 2013, i que no ha perdut actualitat.

 

Imagineu-vos…

 

Imagineu-vos que viviu en un país on el Parlament escull cada any un membre del govern per fer de president 365 dies. Amb aquest sistema a ningú li puja el càrrec al cap i assumeix, junt amb un ministeri, unes funcions representatives que en altres llocs ha de fer una família en el sentit més ampli de la paraula, amb uns centenars llargs d'assistents, de membres de seguretat i tot una exagerada demostració de drets dinàstics.

Imagineu-vos que el president del vostre país, malgrat que ja no és un jovencell, és un practicant de l'esquí de fons, molt més adequat a la seva edat que l'esquí alpí.

El vostre president, en un cap de setmana llarg, decideix anar a fer una supermarató de 90 kilòmetres a Finlàndia. El president, el divendres a la tarda, truca un taxi que el porta a l'estació de tren. Una vegada arribat, arrossega el seu trolley (maleta amb rodes) i puja a un vagó de segona classe. Treu de la butxaca una poma, un refresc i un diari per tal de passar de la millor manera l'hora escassa de viatge fins a l'aeroport internacional més proper.

Arribat a l'estació de tren de l'aeroport va amb el trolley a registrar maleta i a obtenir l'anomenada "bording card". Com tothom, passa el control de seguretat i, ja que ha estat operat del maluc, ha de ser controlat en una cabina separada, sense privilegis.

Dins de l'avió, ocupa el seu seient al passadís, sisena fila de la classe turista. El personal de la companyia el reconeix i el pilot el convida a passar a la classe preferent, cosa que ell amb tota naturalitat rebutja.

El diumenge, després d'acabar la cursa dels 90 kilòmetres dignament (són curses on el més important és acabar i no tant el lloc que s'ocupa), torna a fer el viatge cap a casa amb les mateixes característiques que el d'anada.

Imagineu-vos quina sensació de tranquil·litat, alt respecte i nivell social es viu en un país on aquestes coses han succeït el mes de març del 2013. 
El país existeix i es diu Suïssa i el president Ueli Maurer. Ni és sant de la meva devoció ni l'he votat mai ni penso votar-lo. Però com a persona i com a president, em trec el barret.
"

 

 

 

dimecres, 9 de febrer de 2022

Estadi Joan Gamper

 



Que el futbol s'ha tornat un objecte financer, on els milions semblen més importants que els resultats esportius, ja no sorprèn a ningú. Però molesta i ofèn.

Que els equips hagin perdut les seves característiques locals i regionals, no és cosa d'ara sinó que ja fa molt temps que es van despersonalitzant clubs fundats amb altres característiques. No sorprèn a ningú, però molesta i ofèn.

Que els seguidors del Barça tinguin al Real Madrid al punt de vista i que serveixi per donar il·lusions o disgustos, està motivat per raons no només esportives sinó també polítiques. Exactament com en el sentit contrari. No sorprèn a ningú, tot i que de vegades ofèn.

Que per raons financeres el Barça sembla que ara es posarà a disposició de Spotify i acceptarà que el Camp Nou passi a anomenar-se "Spotify Camp Nou", dona una clara explicació a la pèrdua de principis, substituïts per milions. I a molta gent aquesta actitud del Barça els molesta.
 
El Camp Nou, inaugurat l'any 1957 i on vaig tenir l'oportunitat de veure el partit contra el Borussia Dortmund dels programats per la inauguració, s'hauria d'haver anomenat "Estadi Joan Gamper", com a homenatge al suís fundador del club. El General Moscardó va prohibir al llavors president Miró-Sans de posar el nom del suís a l'estadi. Dos motius eren clars: primer Gamper era catalanista i, segon, es va suïcidar, cosa que l'església va fer servir per justificar l'eliminació de Gamper com a titular de l'estadi.

De fet, la gent sempre ha parlat del Camp Nou i els anys han anat passant sense que cap intenció de posar-hi un nom diferent hagi tingut èxit. Fins ara.

Estic segur que, si s'arriba a oficialitzar el nom de "Spotify Camp Nou", la gent seguirà parlant del Camp Nou com fins ara, tot i que l'història del club tindrà una pàgina diguem-ne trista. No sorprén a ningú, però molesta i ofèn.
 

dimecres, 5 de gener de 2022

Nova carta republicana als Reis





 Benvolguts Reis,


Un any més us escric tot i que ja sabeu que dubto de la vostra existència i que la monarquia la considero una organització gens democràtica i perfectament prescindible. Malgrat això, segueixo el costum molt arrelat d'escriure una carta als Reis, com cada any.

Vivim temps de molta tensió, on als problemes polítics, els socials I els econòmics, s'ajunten els de la salut que ens afecten a tots, a escala individual, familiar I social.

Coincideixo amb Barenboim quan diu que la millor imatge de comportament la dona un músic d'orquestra. Primer, ha de tenir sensibilitat per la música i pel seu instrument, segon, ha de tenir una bona base per captar la forma I el fons de la partitura i tercer ha de tenir sentit de col·laboració per tal de percebre el treball dels altres músics i fer possible l'harmonia del conjunt.


Espero, volguts Reis, que a més de repartir regals, fareu arribar a tothom els tres principis de sensibilitat, de base formal i de col-laboració per tal de millorar-nos I al temps fer que millori el nostre entorn. I que deixareu l'or, l'encens i la mirra per una altra ocasió.

Rebeu una cordial abraçada republicana.