dilluns, 2 de febrer de 2009

Catalunya mirada de lluny : i 5. Els “altres”



Catalunya sempre ha estat una terra històricament d’intercanvis i de pas per a molts pobles durant segles degut a la seva posició geogràfica i per tant sempre ha conegut corrents migratòries.

Suïssa també, amb l’excepció de la entrada marítima. No és doncs estrany que ambdós pobles tinguin una identitat formada a partir de elements diferents. L’industrialització va fer arribar a principis del segle XX gent de l’Aragó i de Murcia cap a Barcelona i la seva zona d’influència. També va arribar-hi molta emigració del interior de Catalunya atreta per les noves possibilitats. En l’època franquista, l’emigració que arribava a Catalunya era mes aviat d’Andalusia i d’Extremadura. Els darrers temps l’emigració ha estat menys uniforme ja que han arribat gent de tot sudamérica, dels països magrebins, del Paquistan de la Xina... no sempre legalment. L’adaptació, sempre condicionada per elements familiars, personals i econòmics, ha estat molt diversa encara que cal dir que molts de les segones i terceres generacions ha sabut ser catalans de dret i de fet.

A Suïssa, amb poques variacions, ha succeït el mateix fenomen : les primeres migracions foren condicionades per la proximitat geogràfica, i per tant eren d’Italia
de França i d’Alemanya. Posteriorment arribaren els espanyols i els portuguesos, que val a dir que mai van donar problemes socials. Aquí també les segones i terceres generacions han estat perfectament integrades i socialment s’han situat a tots els nivells amb èxit. Les emigracions dels darrers anys, originàries de Turquia, de Sri Lanka i de l’antiga Iugoslàvia encara han de “demostrar” la seva facultat o voluntat d’adaptació. És fa molt treball d’integració, a vegades dificultat per tradicions i religions poc flexibles. El problema no està resolt i encara tardarem uns anys a saber els resultats.

Tampoc podem oblidar que molts catalans van emigrar (per raons politiques o laborals) i es convertiren en “els altres” d’algun lloc de Europa o Amèrica. També els suïssos van emigrar durant molts anys, fins a l’industrialització del país, però sortosament no per raons polítiques.

Som per tant, catalans i suïssos, pobles molt agermanats per les circumstàncies. Pobles que estimen el seu país com només ho poden fer els que saben que són petits i que només fent pinya podran continuar a obrir els braços a tots el que hi arribin amb el cor net.

1 comentari:

espiria11 ha dit...

Moltes gràcies per la col·lecció de comentaris sobre Catalunya i Suïssa.