dissabte, 4 de juliol de 2009

El finançament i ballar de capoll



El dia 15 de juliol està com aquell qui diu a punt d’arribar sense que ningú tingui la seguretat que serà una data històrica. El president espanyol senyor Rodríguez, molt acostumat a dir i a desdir, va fixar recentment la data del 15 de juliol com a límit per tancar l’acord sobre el nou finançament.

Montilla no obre boca ja que sap perfectament que posar per enèsima vegada una data a l’acord va ser un error de Madrid. Joan Saura surt amb romanços al dir que la data no és important sinó que lo millor és un bon acord sigui quan sigui. Artur Mas és l’únic que diu el que tothom pensa: que el govern de Madrid incomplirà el nou termini.

Que el senyor Rodríguez i el seu equip ens fan ballar al so de la flauta que toquen, no és res nou. Quan una baldufa balla cap per avall es diu que balla de capoll. Per extensió, ballar de capoll és anar malament, en decadència, segons el Diccionari Fabra.

Doncs això: ens fan ballar de capoll. ¿Quosque tandem? diem una vegada més