dilluns, 26 de juliol de 2010

Anirem tots cap al cel!


... Que toquin les trompetes! / Anirem tots cap al cel / amb les mans ben netes !.

Quan llegeixo el missatge que el Rei Juan Carlos va adreçar a l’apòstol Santiago, ple de referències polítiques sobre la unitat d’Espanya, sobre la Constitució i sobre la solidaritat entre comunitats, no puc més que sorprendrem que Sa Majestat pugui passar mesos i mesos sense obrir la boca i que finalment ho faci en un acte que s’ha de suposar essencialment religiós. Però, com que el que es tracta és de demostrar que la seva feina és la de servir a la pàtria, amb períodes de lleure naturalment, doncs... tothom content. Anirem tots cap al cel!.

Quan llegeixo o escolto les declaracions dels nostres polítics, ara que les eleccions s’apropen, el panorama futur de Catalunya sembla ser fabulós. Tots tenen la solució i ens sorprèn que fins ara no hagin fet res del que avui proposen. Tot l’espectre polític, de Ciutadans fins a ICV, ens prometen i ens prometran la felicitat absoluta, almenys fins a les eleccions. Anirem tots cap al cel!.

Com que aquesta allau de bones intencions ja el coneixem, la veritat és que abans d’anar a posar la papereta a l'urna convindrà deixar tota la propaganda de banda i escollir l'opció que més clar hagi parlat, l'opció que, vella o nova, ens hagi promès treballar en la direcció que Catalunya necessita. Els cants de sirena, de sirena política s’entén, ens han d’obligar a lligar-nos al pal del nostre vaixell i no caure en la temptació de creure als que ens ha engalipat anys i anys amb promeses mai complertes.

La cançó de l’any 1965, amb lletra del poeta Josep Maria Andreu i música de Lleó Borrell, ens adverteix amb un punt d’ironia sobre les promeses dels partits.

«Anirem tots cap al cel!
Que toquin les trompetes
Anirem tots cap al cel
Amb les mans ben netes!»