Escolti, President...

Vostè, senyor Mas, ha donat la sensació d'haver perdut el nord, com es diu vulgarment. Fer coincidir la sol·licitud de rescat a Espanya amb la declaració de no assistència a la manifestació de la Diada és una badada de vostè i dels seus assessors.

El rescat, tothom ho sap, es farà amb el nostres diners, situació esperpèntica i que per ella mateixa ja justifica girar l'esquena al govern de Madrid. Per altre banda, l'entrevista amb el senyor Rajoy per parlar del pacte fiscal, d'un pacte fiscal aprovat pel Parlament, dona la sensació que ha estat anunciada per col·locar-lo a vostè en una situació de submissió que el poble català no esperava.

Vostè, senyor Mas, ha de sortir a donar la cara i explicar als catalans ( a tots, als que es manifestaran i als que no) com pensa compaginar el reguitzell de greuges que Catalunya rep del govern central amb la dignitat que Catalunya i els seus polítics han de defensar, per damunt dels interessos personals o de partit.

Tinc la lleugera sospita que vostè ja ha pensat en avançar les eleccions i que ho manté en secret per no "esvalotar el galliner" abans d'hora. Es cert això?.

Li tornaré a preguntar el dia dotze de setembre.

El dotze de setembre

No tinc cap dubte que la propera Diada tindrà una participació i un ressò com segurament no s'ha vist des del 1977 ("Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia", ho recordeu?).

Malgrat la crònica dificultat de donar una imatge d'unitat, hem de suposar que la Diada d'enguany permetrà que, almenys per un dia, tots els que volen una Catalunya sobirana oblidin les diferències de forma i demostrin els arguments de fons.

El dia dotze de setembre, una vegada fet el balanç de participació del dia anterior, amb les xifres inflades i les xifres desinflades, alguns passaran llista dels no assistents i d'altres justificaran la seva presencia amb retòriques barates per no fer enfadar els seus votants.

El dia dotze de setembre veurem quins són els polítics que creuen en el que fan i en el que diuen, i quins miren d'anar trampejant per arribar a mantenir la seva situació de privilegi sense ensurts.

El dia dotze de setembre, el poble ha d'exigir als seus dirigents que de manera clara i sense embuts comencin a empedrar el que fins ara ha estat un camí de terra, un camí que tothom sap on porta però que s'ha de fer practicable d'una vegada per totes.

Celebrem el dia onze com cal, i vetllem perquè ni el dia dotze ni els següents no s'ignorin les il·lusions d'un poble que sap el que vol.

Avui hem de parlar de Suïssa...

...parlar i escriure ja que avui, Festa Nacional, fa 721 anys de la primera Carta Federal signada per les comunitats de Uri, Schwyz i Unterwalden i que es considera el document que va crear les bases per la formació de les diverses aliances que van finalment permetre d'arribar a la Confederació actual.

Suïssa és un país petit, envoltat de Estats amb molt poder històric (França, Alemanya, Itàlia, Àustria), amb una geografia i un clima poc propicis per una agricultura fèrtil, i sense cap recurs mineral .

Suïssa ha estat dins de l'historia europea un país de pas i un país pobre fins fa molts pocs anys. Les emigracions suïsses a molts països europeus, als Estats Units i l'Amèrica Llatina eren un símptoma de la necessitat d'emigrar per menjar, per dir-ho d'una manera clara i fàcil.

No cal fer cap lliçó d'història (ni en tinc la capacitat) per veure que gràcies a la neutralitat acordada al Congrés de Viena l'any 1815 i reconeguda per tot Europa, per la introducció de la democràcia directa i pel respecte entre els diversos cantons, les diverses religions i les quatre llengües, el país va crear un terreny molt apte a participar de la revolució industrial no tant amb recursos materials, sempre tan escassos, sinó per l'estabilitat política i l'esforç i el treball dels seus habitants.

Malgrat els tòpics que circulen segons convé, Suïssa no viu dels bancs sinó del seu treball i de la formació que es dona a tots nivells, des la venedora de xarcuteria fins al físic nuclear, per donar dos exemples extrems. Només cal veure l'index d'ocupació, les hores treballades, les poques festes i els inexistents ponts per saber d'on surt el benestar.

Els meus 43 anys residint a Suïssa no m'han fet oblidar els meus orígens, però en un dia com avui em sento feliç d'estar aquí i per això llenço un "Per molts anys Suïssa" amb tot el cor.