dimarts, 12 d’agost de 2008

Zapatero i Maquiavel


No tinc la sensació que el senyor José Luis Rodriguez, anomenat Zapatero, sigui un lletraferit. Per tant, és poc probable que hagi llegit el que fa uns 500 anys va escriure el senyor Niccolò Machiavelli, anomenat Maquiavel.

Recordant les promeses d'acceptació de l'Estatut “tal com el decideixin els catalans” i altres bons propòsits no complerts, potser cal pensar que si no ell mateix, algú del seu entorn ha llegit “Il Principe” de Maquiavel, sobretot el capítol XVIII que tracta de com han de mantenir els governants la paraula donada. Recordem algunes frases:

“ Tothom sap que és molt lloable un príncep que manté la paraula i es comporta amb integritat i astúcia. No obstant això, l'experiència mostra que en el nostre temps els que han fet més grans coses han estat els prínceps que han tingut pocs miraments envers les seves promeses i que han burlat amb astúcia l'enginy dels homes.”
“ .. No pot per tant un senyor prudent – ni deu- guardar fidelitat a les seves promeses quan la fidelitat es regira en contra seva i han desaparegut els motius que determinaren la seva promesa. “
“ ... És peró necessari saber acolorir bé aquesta natura i ser un gran simulador i dissimulador; i els homes son tan simples i es sotmeten fins a tal punt a les necessitats presents, que el que enganya trobarà sempre qui es deixi enganyar.”

Caram amb el Maquiavel !. Sembla talment un assessor per afers catalans del senyor José Luis Rodriguez, anomenat Zapatero.

2 comentaris:

desdaqui ha dit...

Ramon, em quedo amb la darrera frase, que és la que em fa més mal: trobarà sempre qui es deixi enganyar.

Després, això sí, podrem dir que la culpa és dels altres!

M.P. ha dit...

Una bona cita! i de plena actualitat!

A veure si no ens deixem ensarronar!!