Ahir divendres, l'inauguració oficial dels Jocs Olímpics de Beijing tractava, una vegada més, de fer creure que tothom és bo i tothom es amable, i tothom estima a tothom. Perfecte. Per celebrar els jocs olímpics de l'antiguitat grega, es declarava una treva sagrada perquè les ciutats gregues deixessin de lluitar uns mesos . I justament ahir, mentre d'alguna manera s'intentava fer compartir aquest ideal , a Geòrgia començava un conflicte armat que ningú sap com pot acabar. Una vegada més una il·lusió perduda.
Avui, data límit per arribar a un acord sobre el finançament de Catalunya segons l'Estatut, ni s'ha arribat a cap conclusió ni s'ha rebut cap proposta seriosa, i el Govern de Madrid sembla que gaudeix anul·lant, rebaixant i ignorant un Estatut aprovat i legal. Als dos anys de de vigència de l'Estatut, només s'han fet 11 dels 40 traspassos de competències a la Generalitat, i no els més importants. No puc saber si el front comú que prometen tots els partit a Catalunya servirà de molt. Segurament ens diran una vegada més que som uns “ploramiques”, uns insolidaris i que sempre estem darrera dels diners. Davant d'aquesta situació reincident, crec que tothom s'ha de plantejar seriosament quina és l'única sortida vàlida. D'aquesta il·lusió perduda en pot sortir un moviment positiu per a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada