dijous, 17 de setembre de 2009

El joc de les frases



L’actualitat ofereix, potser lamentablement, dotzenes d’arguments per tractar dins del blog. Els problemes generals segueixen sense ser resolts, les incògnites sobre Estatut i finançament continuen a la nevera o fins i tot al congelador i el ciutadà comú no sap si plorar o riure. I decideix plorar.

Fullejant un llibre de citacions i anècdotes ( “The Portable Curmudgeon” de Jon Winokur) m’he topat amb algunes frases que, com a joc, vaig associar a personatges de la política catalana i espanyola. Cada frase em va recordar algú i proposo que el pacient lector faci el mateix joc. Estic segur que si publiquéssim els resultats, coincidiríem majoritàriament.

Per cert, totes són citacions de persones estrangeres i moltes escrites anys enrere, de manera que queda clar que certs principis són universals i per damunt del temps.

Un govern és l’únic recipient conegut que té fuites per la part de dalt. (James Reston)

Quan era petit em va ensenyar que qualsevol persona podia arribar a ser president. Ara ho començo a creure. (Clarence Darrow)

Democràcia és l’art d’administrar un circ des de la gàbia dels micos. (H.L. Mecken)

Un lliberal és un home que surt del pavelló quan la lluita comença. (Heywood Broun)

La revolució, en política, és un canvi abrupte de la manera de desgovernar. (Ambrose Bierce)

1 comentari:

J. F. Guíxols ha dit...

Són les coses que té la llengua!
M'agrada com veus les situacions que ens agafen el dia a dia...
Una abraçada de pagès!