dilluns, 7 de setembre de 2009

Les vacances dels polítics



És encara una de les poques coses no legislades però avui per a molta gent, la normalitat ha tornat a les cases i les vacances es donen per acabades. Els que vivim a l’Europa Central ja fa alguns dies que aquest fet sociològic ens va arribar, de manera que malgrat que el temps és encara excel•lent, tot va començar a funcionar almenys dues setmanes abans que a Catalunya (i que a Espanya).

La televisió catalana torna a emetre els programes habituals i això és molt important en un país on la majoria de gent encén la televisió a l’hora de menjar, desaprofitant l’ocasió de tenir una conversa familiar i sense fer massa cas dels detalls gastronòmics que el plat ofereix. També la ràdio ha tornat «a la normalitat», de manera que només falta que les escoles comencin per dir que l’estiu s’ha acabat.

La «rentrèe», en expressió francesa que ha fet fortuna, confronta a la gent amb la realitat que no és altre que trobar-se els mateixos problemes que fa quatre o sis setmanes, alguns d’ells augmentats, i de sorpresa amb algun nou conflicte no previst que aparèix ara que encara alguns no han agafat el ritme a les coses.

La sentència del TC sobre l’Estatut està igual, és a dir sense dir ni ase ni bèstia. L’acord de finançament autonòmic segueix sense donar xifres que no siguin les de dir que l’estat central ens donarà 11 i que en reclamarà 6 de tornada. L’atur, la productivitat, el PIB tot ha anat igual o pitjor que abans de començar les vacances i fins i tot la Lliga de futbol va començar i després d’un partit es va aturar donant una imatge involuntària que retrata molt bé l’actitud del govern central que, com un aprenent a conduir, accelera i frena a cada deu metres.

Tothom ha adquirit un dret a fer vacances, a canviar d’aires, a deixar de costat la feina habitual. Fins i tot els polítics hi tenen dret. Però la sensació que les coses no rutllen i que les vacances serveixen per allargar els problemes es fa cada vegada més evident.

Mentre Alemanya ja ha començat a sortir de la crisi i anuncia una baixada d’impostos per ajudar a la recuperació, ZP parla d’augmentar els impostos, amb una manca d’idees que ha de preocupar molt. I com que això és Xauxa, fins i tot el rei encara no té aquesta setmana cap acte previst a l’agenda. Potser és millor així.