divendres, 18 de desembre de 2009

El "circ" de Copenhaguen


A punt d’acabar les reunions de Copenhaguen sobre el problema climàtic, no es preveu cap acord significatiu i tots semblen treballar per arribar a una declaració que sembli important però que en realitat no comprometi massa als països que tenen la paella pel mànec.

A Copenhaguen tot va començar com un gran «show» i s’ha tornat, per desgràcia, en un gran “circ”. I com que en el fons el clima per ell mateix no sembla interessar a ningú, tot està dominat pels milions i milions de diners que amb la por, amb l’anomenada tecnologia de punta i amb altres histories es poden guanyar.

Com en el cas de la grip A i la venda de vacunes. Ara, els països que van comprar grans quantitats de vacunes no saben que fer amb elles. Suïssa ja ha proposat regalar els excedents a països necessitats ja que els laboratoris (per cert, suïssos) que les van fabricar no les volen re-comprar. Ja han fet el negoci, i el muntatge ha funcionat.

Amb el clima està passant el mateix, encara que cal admetre que tard o d’hora, s’imposa una dràstica reducció de la pol•lució humana i una millor administració dels recursos naturals que no són il•limitats. Però reunions com la de Copenhaguen no aporten cap solució immediata, de manera que s’ha d'actuar amb menys espectacle però amb més eficiència.

I com que cada «circ» ofereix un numeret de pallassos, el senyor ZP ha presentat candidatura a aquest respectable paper. Per fer mèrits, ahir va deixar anar la frase següent:

« Nos convoca la ONU y la ciencia y tenemos la posibilidad de crear un orden internacional en paz, equilibrio y justicia. La Tierra no pertenece a nadie, salvo al viento"

Doncs bé, parlarem amb «el viento» per mirar d’arreglar les coses. A mi, m’agradava molt més el Charlie Rivel.