dimecres, 17 de març de 2010

Montilla: l'ocasió desaprofitada


L’entrevista de dilluns a TV3 amb el President Montilla no va donar a ningú ganes de tornar-la a mirar, de repassar les respostes, de meditar sobre l’un o l’altre punt. Tot va ser molt planer, educat, net però no brillant.

Tinc un gran respecte pel càrrec del senyor Montilla, i malgrat no ser ell un elegit en el sentit estricte del terme és a dir amb més vots directes que els altres, voldria que cada vegada que exerceix públicament la seva activitat transmetés seguretat, domini de la situació i apropament amb el sentir de la gent. No em refereixo al domini de les càmeres o del llenguatge a l’hora de parlar sinó a actituds positives davant dels fets.

Assegurar que no pensa canviar a cap Conseller pot semblar una demostració de solidesa del Govern (que tothom sap que no existeix) i així apagar les veus que sí que demanen dimissions davant d’actuacions lamentables com en el cas d’Horta de Sant Joan o de la nevada, per donar només dos exemples recents.

Si un Conseller o un alt càrrec no sap o no pot exercir el seu deure, s’ha canviar. No pot ser que un incompetent sigui mantingut en el càrrec només perquè el de dalt de tot no vol donar la impressió que s’ha equivocat al elegir-lo.

Tot és molt senzill: els càrrecs els han d’ocupar les persones més adients i mai amb la sensació de ser inamovibles sinó que han de tenir l’obligació de fer-ho bé i guanyar-se el sou amb una feina que correspongui a les expectatives, com han de fer els que omplen les fàbriques o els despatxos.

El President Montilla podia, el dilluns, donar una imatge d'estadista i no ho va fer. Tot molt correcte, molt net i polit, però va mancar el costat humà de reconèixer errors i prendre les mesures adequades.