Els aldarulls que van acompanyar la conferència de la senyora Rosa Díez a l'UAB no són un bon exemple de tolerància. Escridassades, insults i fins i tot violència física no poden ser les maneres de discrepar d’algú.
La senyora Rosa Díez no s’ha mai distingit per apreciar i parlar bé de Catalunya. El fet de convidar-la a donar una conferència a la Universitat no s’ha de veure com un acte de provocació sinó que fa part de l’obligació del centre de donar ensenyament. Perquè tant per estimar com per rebutjar una ideologia, s’ha de conèixer aquesta i les seves contràries. No és possible defensar res si no tenim una bona informació sobre la posició contraria.
Els que no estan d’acord amb les posicions de la senyora Díez, que suposo i espero que siguin molts, podien no anar a la conferencia o anar-hi i en el torn de preguntes posar les coses clares. El camí de les escridassades i la violència no és el correcte, sobretot quan les urnes tenen la boca oberta perquè tothom posi la papereta que vulgui.
Tan soroll per una dirigent d’un partit que no ha de tenir cap tipus d’importància a Catalunya és fer un favor a UPiD perquè el ressò mediàtic és molt més gran que si hagés tingut una escassa assistència de públic.
Reclamar i protestar és un dret, no cal ni discutir-ho. Però se n'ha de fer un ús positiu i no donar massa importància a qui no la mereix. Justament el contrari del que van fer els cridaners de l'UAB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada