(Dedicat a tots els "Puigdellívol" de Manresa i voltants)
La meva activitat professional m’ha portat a viatjar durant gairebé 40 anys per molts països del món. He travessat l’Atlàntic almenys 125 vegades en cada direcció. Molt països vol dir moltes vivències, molts contactes i …moltes sorpreses.
Avui n’explicaré una que té una directa relació amb Manresa. L’anècdota data de uns deu o dotze anys. Vaig fer un vol Buenos Aires - Paris i connexió a Zurich amb Swissair (entretant desapareguda i ressuscitada sota el nom de Swiss). A l’arribada a Paris uns quatre o cinc passatgers del vol de Buenos Aires ens dirigirem a la sala d’espera per connectar amb el vol a Zurich. Una vegada allà, un del passatgers – un jove de poc més de trenta anys- se’m va atansar i em digué (en castellà) :
“ Disculpe. ¿Como hago en Zurich para conectar con el vuelo de Viena?” . L’hi vaig dir que no es preocupés ja que arribant a Zurich jo l’hi indicaria com fer la connexió. Llavors em va “disparar“ : “¿Ustéd es español, verdad?. ¿Conoce Manresa?”.
Suposo que vaig fer un salt de la cadira. Tot i la sorpresa vaig tenir l’esma de dir : “ Usted es un hombre con suerte. No solo se dirige en el aeropuerto de París a alguien en castellano, y obtiene respuesta, sino que pregunta por Manresa. Mire, joven, no solo conozco Manresa sino que yo nací allí”.
Ara el que va fer el salt va ser ell. Resumiré el que em va dir : Ell era enginyer aeronàutic i anava a Viena per visitar una empresa que subministraria uns elements de control de vol a l’Argentina. Era la primera vegada que viatjava a Europa, i per això anava amb dubtes i com que va veure que era passatger del vol de Buenos Aires, va suposar que parlava espanyol. I el seu pare era fill de Manresa.
Vaig preguntar el seu nom i em va dir quelcom com “Puidelivól”, cosa que immediatament vaig interpretar com Puigdellívol.
Malauradament l’embarcament per el vol era immediat, i a Zurich el Puigdellívol tingué de córrer per no perdre el vol a Viena. Ens va quedar temps per parlar d’un seu parent que tenia una botiga d’olives a Manresa (per els de la meva generació no és cap sorpresa ja que tot sabem on era), i poc més.
Casualitats de la vida. I es que ser manresà et fa sentir molt internacional. O no?
(Il•lustració : Xavier Ruscalleda)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada