No cal ser ni molt llest ni molt malpensat per arribar a la conclusió que
qui realment mana a Espanya (i no crec que sigui el govern de Madrid, simple
instrument) està aplicant una estratègia clara, amb la finalitat de dividir els
catalans no fos cas que una majoria decidís fer-se independent.
No pot ser casualitat que uns dies abans i un dies després de les eleccions
surtin esborranys i declaracions sobre fortunes i comptes bancaris a
l'estranger de les famílies Pujol i Mas, principalment. Aquestes informacions
algú les va guardar al calaix amb intenció de fer-les públiques quan facin més
mal.
Davant la satisfacció d'alguns mitjans espanyols dits d'informació, que no
poden esperar la confirmació de les dades ni concedir la presumpció
d'innocència dels ara acusats abans d'hora, cal suposar que rebrem encara més
cops baixos els propers dies i setmanes.
Per acabar de decorar el pastís, surt el ministre Wert amb les seves
propostes indissimulades per rebaixar el català a l'escola en favor del
castellà. El senyor Wert i tots els seus escolans han de saber perfectament que
el català no és cap argument polític d'un partit o d'un altre: és un fet
històric i essencial del país.
Ara que s'ha arribat a donar al català el lloc que tot idioma ha de tenir
en el seu territori, ve el senyor Wert a sembrar la zitzània, aprofitant
l'estratègia muntada contra Catalunya.
El present i el futur de Catalunya no poden dependre de les finances dels
Pujol i els Mas, siguin innocents o no. Molt per damunt de persones s'ha de
crear un sentiment de país, de pàtria comuna, de ciutadans convençuts que no
són ni millors ni pitjors que altres pobles, però que volen i tenen el dret a
defensar el que és seu.
Si no s'arriba
aviat a crear una base ampla i forta, les batzegades que l'estratègia
centralista ens dóna i donarà poden fer perillar un projecte il·lusionant i
necessari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada