La decisió de la senyora de Undargarin i els seus fills de residir a Ginebra, conseqüència de la seva fugida d'Espanya, no ha despertat a Suïssa cap mena de curiositat ni periodística ni social.
Segons diu la premsa espanyola, La Caixa ha proporcionat
a la senyora Cristina el càrrec de coordinadora dels programes de la Fundació
La Caixa amb els organismes internacionals amb seu a Ginebra.
Les xifres que es publiquen i que corresponen al sou, a
les despeses de habitatge i l'escola dels fills situen els ingressos de la
senyora Cristina a un nivell altíssim, fins i tot a Suïssa, i que de cap manera
semblen justificats per les qualificacions i la dedicació que fins ara ha
demostrat. La Caixa, amb els diners dels seus clients, pot ajudar a
la família reial espanyola a crear una cortina de fum que tapi una part de les
presumptes vergonyes de la família Undargarin.
Diuen també els diaris espanyols que l'Estat pagarà el
servei permanent de vigilància a la senyora Cristina i fills, servei que als
Estats Units era de sis policies.
Suïssa ès un país on és fàcil ensopegar-se amb el
President del Govern anant a fer una mica d'esport amb la seva bicicleta i
sense vigilància, un país on senadors, diputats, alcaldes i personalitats
industrials i econòmiques poden passejar pels carrers sense cap problema.
Delegar sis policies per vigilar una insignificant persona, amb l'únic
"merit" de ser filla d'un rei, segur que motivarà sorpresa i rebuig
quan arribi la notícia al públic.
També s'ha pogut llegir que el Rei Juan Carlos ha
contactat el seu amic Karim Aga Kahn per tal de trobar una feina al senyor
Undargarin. Potser no és cert però vist l'origen de la fortuna del Aga Kahn no
és gens estrany que el rei el tingui com a amic. Poca feina i ben pagada.
Acabo de llegir una entrevista a Heinz Fischer, President
d'Àustria, on diu que fa quaranta anys que viu al mateix pis amb la seva
esposa, que ell s'encarrega de fer l'esmorzar i que quan tenen convidats a la
casa, la seva esposa cuina per a tots. Aquesta vida normal és pel senyor
Fischer important perquè quan acabi el seu mandat que va començar el 2004 i que
acaba el 2016, serà més fàcil per al matrimoni tornar a la vida anterior al
càrrec de President.
Segurament és veritat que els països tenen els mandataris
que es mereixen (sempre que els puguin elegir).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada