Benvolguts
senyors
Us
escric per cinquena vegada tot i que fins ara no heu fet massa cas a les meves
sol·licituds, segurament per la meva nul·la orientació monàrquica.
En
la darrera carta, l'any passat, vaig demanar-vos entre altres coses sobre
la votació sobre la independència de Catalunya: "Feu de manera que els
arguments a favor i contraris a la votació siguin nets, explicatius, sense
amagar els desavantatges de cada posició i sense exagerar els factors
positius".
No
tan sols la votació no s'ha dut a terme sinó que les argumentacions clares,
tant a favor com en contra, no s'han produït, de manera que estem pitjor que
abans malgrat dues o tres manifestacions puntuals de molts i molts catalans.
Reconec
que una bona part del problema es troba a Catalunya. La imatge de recels i de
por de perdre lideratge que demostren els partits favorables a la independència
fa posar en dubte la capacitat d'autogovern que comportaria el fet de votar i
guanyar.
Molta
gent favorable en un primer moment a la independència va refredant els seus
ànims davant el guirigall dels partits en els quals confiava.
Perdoneu-me
si amb la il·lusió que d'infant em vàreu donar us escric aquesta carta que, per
primera vegada, no us demana res. Si les coses milloren, potser tindré en el
fons de la meva ànima una petita esperança que m'heu escoltat. Qui sap...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada