dimarts, 15 de juny de 2010

Fer malbé el dret de vaga


Fer vaga és un dret. Com tots els drets, per evitar abusos i disbauxes està legislat de manera que tothom en faci ús quan sigui necessari i de manera correcte.

Fer vaga és fins i tot una obligació quan les circumstàncies laborals arriben a un límit on cap altre camí permet arribar a un diàleg constructiu o a un acord.

Fer vaga ha de ser útil, és a dir que no es pot organitzar només per fer aldarulls o per intentar demostrar que s’està al costat dels maltractats.

Fer vaga és un dels instruments que els sindicats disposen per fer sentir la seva veu en defensa dels drets si no són respectats. Els sindicats, per tant, han d’estar sempre al costat dels que diuen representar, mani qui mani.

Res de tot això sembla fer part de la decisió dels sindicats CCOO i UGT que han estat muts com una tomba mesos i anys mentre l’atur augmentava fins a nivells que fa dos segles haurien provocat un aixecament popular. I han estat muts per comoditat, per gust a la butaca ample i confortable pagada pel govern. I han deixat de fer la seva feina fins al punt de no representar de cap manera els interessos de qui diuen ser la veu.

Fer vaga a finals de setembre, per tal de deixar passar l’estiu (quan tota cuca viu) amb l’excusa que preparar una vaga porta molta feina, és una bufetada als treballadors que, si tenen una mica de vergonya, han d'anular l’afiliació.

No pot ser que els drets sindicals es defensin amb una vaga pactada amb el govern, després d'unes poquíssimes reunions també pactades, i després d’un silenci comprat amb subvencions. Són uns inútils amb ganes de protagonisme.