De cap manera els polítics, els polítics de càrrecs alts vull dir, són infal•libles i ni de lluny pertanyen a una raça especial que els predetermina a ocupar els llocs d’on es mana.
Els polítics han de posseir poques coses més que els comuns dels mortals: han de tenir idees de com portar endavant els afers d’interés comú i han de ser coherents. Sembla poc, només dues coses, però és extremadament difícil trobar-les reunides amb durada i no puntualment.
Llegeixo que el President Montilla ha rebutjat davant del Parlament a valorar la iniciativa popular per impulsar un referèndum sobre la independència de Catalunya, amb l’argument que el referèndum no deriva de cap decisió presa per l'executiu català.
El senyor Montilla oblida que és president amb l’ajut de dos partits que si que s’han pronunciat a favor del referèndum i que per tant, si vol ser coherent, s’ha de mullar. O bé està amb el referèndum, com els seus socis, o està en contra i ens ha d’explicar com pot governar gràcies i amb gent amb la que no comparteix posicions fonamentals. El senyor Montilla està donant al PPC uns arguments que de moment ni ell ni Catalunya necessiten, només per manca de coherència.
En un altre context, en un article escrit pel President Pujol amb motiu dels seus 80 anys podem llegir: «Els faig (els 80 anys) amb la satisfacció d’haver estat sempre al peu del canó i al servei d’allò que he estimat i en el que he cregut. Amb èxit o sense. Amb encert o desencert. Però crec que amb coherència amb mi mateix».
Espero que el President Montilla també l’hagi llegit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada