divendres, 18 de juny de 2010

¿Justícia o justícies?


Ja fa alguns anys un polític, crec que andalús, va dir que “en España, la justicia es un cachondeo”. Aquesta afirmació, corroborada en silenci per la gran majoria d’espanyols, va costar molts disgustos al polític, acusat pel sistema d'injuriar a la justícia, orgue estatal independent i tal i qual.

Posteriorment, els fets han demostrat que molts jutges són honestos, poc amics d’exhibicionisme popular i amb fílies i fòbies com tothom, que intenten dissimular a l’hora de practicar les seves funcions. D’altres, per les seves actuacions extremadament mediatitzades o pel seu afany de popularitat, han fet que molts recordessin de tant en tant al polític andalús.

L’entrada a la presó dels senyors Millet i Montull demostra que en el fons no hi ha justícia, en el sentit abstracte, sinó que hi ha jutges. El dos presumptes delinqüents, han gaudit de llibertat fins ahir pels anomenats «fets del Palau», en mans d’un jutge que va lent i que si no fos per la premsa hauria fet oblidar tot l’abús i tota la xarxa de complicitats i silencis de l'assumpte del Palau.

Ara, una jutge (segons el Fabra jutgessa és la muller d’un jutge) ha decretat sense embuts l’ingrés preventiu a la Model de Barcelona del dos companys de presumptes malifetes. No ha esperat aquesta senyora massa temps per decidir sobre el nou cas de l’hotel del Palau, de manera que ens ha demostrat que l’aplicació de la justícia no és una cosa d’una galàxia desconeguda sinó que depèn, i molt, de la voluntat del jutge, sempre respectant els drets dels acusats i la presumpció d’innocència fins a l’hora del veredicte.

Com en un cistell de cireres, aquí també n’agafaran una i en sortiran moltes d’enganxades.