dijous, 24 de desembre del 2009

Fum, fum, fum...



Recordo que de petit m’agradaven les cançons de Nadal amb lletres sobre personatges diguem-ne entremaliats, com per exemple «El Rabadà» o «El dimoni escuat».

Ara, amb els meus dos néts, de quatre i dos anys, he intentat assajar per cantar a la nit d’avui «Fum, fum, fum» i "El noi de la mare". El petit, naturalment, només ha pescat això de «fum, fum, fum» i en «El noi de la mare» em posa el cap sobre l’espatlla i es queda quiet, recordant segurament que és la cançó que li canto quan està al llit una mica pioc.

Nadal és temps de records. Els temps han canviat molt i alguns costums catalans ja no es practiquen, molt menys en llocs tan llunyans com Suïssa. Fer cagar el tió, per exemple. O anar a veure «Els pastorets» amb la meva avia.

El veritable miracle del Nadal és que fins i tot els que no creuen o no practiquen la religió, respiren un aire de pau i per uns dies sembla que el món sigui millor. Josep M. de Sagarra ho va dir en el “Poema de Nadal” amb el seu llenguatge tendre amb closca dura:

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
fa que tremoli l'esquena dels llops.
Fins els qui cremen i roben i maten,
si de menuts l'han sentida algun cop,
la volen dir i se'ls encalla la llengua,
la volen dir i els escanya la por!


Bon Nadal a tots, amics lectors!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bon nadal tiet, records a tots i molts petonets al yanis i al noé.

Anònim ha dit...

Bon Nadal Ramon!!!
Estic intentant enviar-te una Nadala a través del correu electrònic però em sembla que tens la bústia plena perquè constantment me'l retorna.
Bé, ja diràs...
Joan Vilanova

Joana ha dit...

Tant de bo aquest aire de pau surés tot l'any!
Bones Festes! I sobretot que no es perdin les tradicions, les cançons , els costums...

Ramon Boixet ha dit...

Joan
Segurament tens la meva adreça vella, que ja no esta activa. L'amic Ignasi Torras et donarà l'adreça actual.
Bones Festes!