dilluns, 4 de març del 2013

El dret a votar: dos exemples


Anar a votar un parell de vegades a l'any per decidir sobre assumptes nacionals, cantonals i municipals fa part dels bons hàbits polítics de Suïssa.

Aquest cap de setmana hem anat a votar diverses propostes de les que en voldria destacar dues que demostren de manera molt clara els efectes positius de donar el dret a opinar, dret que Espanya intenta negar a Catalunya.

Amb un 68% de vots positius es va aprovar la anomenada "Iniciativa Minder" que limita els salaris dels directius de les grans empreses que a partir d'ara seran decidits pels accionistes. Anualment l'assemblea general de les empreses elegirà el president del consell d'administració i els seus membres, i fixarà les remuneracions de tots els directius. També estarà prohibit que els directius rebin indemnitzacions generalment multimilionàries quan abandonin la companyia.

És interessant remarcar que aquesta iniciativa va ser llançada pel senyor Thomas Minder, propietari d'un industria del sector de la higiene corporal. El senyor Minder, com qualsevol suís, està legalment capacitat per promoure iniciatives que arriben a ser motiu de referèndum a nivell nacional, que no es res més que una demostració de l'aplicació de la "democràcia directa" que a Suïssa és natural i que a Espanya sembla que faci por.

La segona proposta votada el cap de setmana era de nivell cantonal. El Cantó dels Grisons votava sobre la possibilitat de presentar una candidatura a organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern de l'any 2022.

Un 53% dels votants va rebutjar la candidatura tot i que el govern central, en un acte insòlit i molt criticat, va donar garanties de cobrir el dèficit per damunt de mil milions de Euros en el cas de que els Jocs del 2022 tinguessin les ciutats de St. Moritz i Davos com a seus olímpiques. La incògnita del dèficit econòmic real dels Jocs va dominar els vots.

I també aquí, com en el cas de la iniciativa Minder, el poble ha estat consultat i ha votat clarament malgrat les campanyes multimilionàries de propaganda de les patronals, en el primer cas, i dels sectors hotelers en el segon.