Fa un parell de setmanes que cada dissabte a Ginebra es formen cues de fins a 1000 persones que esperen hores i hores per rebre una bossa amb queviures.
És una situació totalment desconeguda a Suïssa i que està,en certa manera, alterant els sentiments de molta gent. A Berna i a Zuric també es formen cues, encara que en menor quantitat de persones que a Ginebra.
Es tracta essencialment de gent sense treball i sense papers de residència. La majoria treballaven netejant cases, en magatzems, passejant gossos i, en fi, en tots aquells treballs pels quals era difícil trobar suïssos disposats a fer-ho per un preu relativament baix.
Davant aquesta realitat tothom es posa moltes qüestions que no tenen resposta fàcil. Segurament el fet que pel virus molta gent fa set setmanes que estan tancats a casa ha provocat l'atur de moltes dones de neteja i d'acompanyants de gent gran i de menors. Però també cal preguntar-se perquè les famílies donaven feina a persones residents il·legals. La resposta sol ser que ho feien per caritat, per ajudar.
Amb les fronteres tancades per culpa del virus, molts dels immigrants il·legals no poden tornar als seus països d'origen i comencen a crear problemes de convivència greus. Alguns polítics de la banda dreta, basats amb el fet que a Ginebra hi ha un cas d'infecció per la Covid-19 per cada 100 habitants, gosen reclamar l'expulsió immediata de tots els „sense papers" acusant-los indirectament de propagar l'augment de les infeccions. Algunes organitzacions d'ajut als necessitats demanen, contràriament, tolerància i caritat envers els que pateixen.
Que Ginebra sigui la seu de l'ONU i dels Drets Humans a Europa fa mal a la imatge de la ciutat, tal com ho han propagat recentment „The Guardian", „Le Monde" i el „New York Times".
Cal esperar que les coses millorin aviat per facilitar solucions a tants i tants casos crítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada