divendres, 23 de gener de 2009

L’humor dels catalans



Els llibres són un refugi i permeten, per uns moments, canviar de nivell sensitiu i deixar-nos emportar per altres idees i altres vivències.

Avui he retrobat a la meva biblioteca i rellegit un llibre si voleu intranscendent però molt recomanable, escrit pel cronista Lluís Permanyer i editat fa un parell d’anys per Edicions La Campana titulat „ No la saps aquesta?“. És una selecció d’anècdotes de gent coneguda i que us permetrà, si el llegiu, esclatar de riure pràcticament a cada una de les dues-centes pàgines i entendre millor la nostra manera de fer humor.

Els catalans som considerats gent seriosa i poc divertida, sobretot per els nascuts més al sud. Segurament tenen raó, en general, però l’humor i la sàtira que molts personatges coneguts han conreat demostra que, fora de l’humor tan barroer com el que ara té èxit, es pot ser graciós amb nivell. Llegiu el llibre del Permanyer i ho veureu.

No em puc estar de reproduir dues anècdotes.

Eugeni d’Ors era un escriptor i pensador de gran nivell, però el seu tarannà l’hi va crear molts enemics, va emigrar a Madrid on només va escriure en castellà i es va apuntar al bàndol de Franco.

Quant les tropes franquistes van entrar a Reus, el gran reusenc Pau Font de Rubinat es va topar amb un d’Ors vestit de falangista, amb bota alta, camisa blava i boina vermella, i l’hi va etzibar :
- Caram, Ors, vos també disfressat de cadernera?.

Albert Llanas fou un dramaturg i humorista nascut a Barcelona el 1841 i mort el 1915. Els seus acudits es troben foren famosos i han estat molt reproduits. El seu darrer demostra el seu estil.

Ajagut al llit, amb una malaltia que l’abocava a la mort, i conscient de que arribava el final, amb la seva mà dreta va estrènyer la mà esquerra i va mormolar:
- Passiu-ho bé, senyor Llanas.

Com diu Lluís Permanyer en el pròleg del llibre, l’humor dona la mesura del grau de civilització d’un país i practicar-lo es el millor massatge de l’ànima.