dimarts, 9 de juny de 2009

Dinamarca: un exemple per Catalunya (i Espanya)



Dinamarca i Catalunya no tenen aparentment moltes coses en comú. Tot i que Europa ha estat al llarg dels segles un terreny predestinat a facilitar els moviments dels pobles, ja sigui en pau o en guerra, el poble danès i el nostre no ofereixen gaires coincidències històriques.

Amb tot, vegem alguns aspectes que ens poden apropar: De cara als seus veïns Dinamarca és un país petit, de 43.000 kilòmetres quadrats (Catalunya uns 32.000). Això sense comptar els territoris dependents de Groenlàndia i les Illes Fèroe. Els habitants de Dinamarca són 5,4 milions mentre que a Catalunya en comptem uns 7,5 milions., Tots dos països tenen una llengua pròpia amb un àmbit d’expansió clarament delimitat per l’entorn.

A les eleccions del diumenge al Parlament europeu, Dinamarca va votar 13 parlamentaris cosa que demostra que Catalunya, al no estar considerada com a país dins l'EU no pot elegir el nombre de parlamentaris que per població li corresponen. Els danesos van votar el Partit Socialista en primer lloc (tindrà 4 diputats) i a la coalició ALDE en segon lloc i que tindrà 3 diputats, i que és la mateixa coalició on es troba CiU. Per tant, l’ordre de vots en els primers llocs s’assembla molt al de Catalunya.

Els parlamentaris danesos, conscients que el seu país és petit, es reuneixen abans de cada votació dins del Parlament europeu per tal d’ajuntar-se i votar en comú quan es tracte de prendre decisions que afectin molt directament Dinamarca. Per damunt de totes les diferencies polítiques, la raó de país s’imposa i dona un exemple que potser els parlamentaris catalans podrien copiar. És una utopia, ja en sóc conscient, perquè els parlamentaris danesos representen directament els seus partits mentre que una part dels catalans depenen del partit «mare» de Madrid o no se n'han sabut distanciar clarament.

Per cert, el diumenge els danesos van votar per una majoria del 85,4 % una modificació de la Constitució que fa el primer fill hereu al tron independentment de si és home o dona acabant així amb la discriminació que suposava donar preferència al baró, encara que tingués germanes més grans. A Espanya encara ningú ha gosat tocar aquest anacrònic ús, que és anticonstitucional per discriminatori envers les dones.

A veure si a Madrid n’aprenen dels danesos i ja que volen mantenir una institució tan discutible com la monarquia, almenys que sigui constitucional i no discriminatòria.