Els 150 anys de la Creu Roja

El 24 de juny del 1859, avui fa 150 anys, els soldats francesos, italians i austríacs s’enfrontaven en una de les batalles més cruentes de l’època moderna: la batalla de Solferino, població situada no lluny del Llac de Garda.

El dia següent un suïs de Ginebra, Henri Dunant, va arribar al lloc per tal de parlar amb Napoleó III sobre uns projectes de farineres a Algèria. El panorama era desolador: les assistències sanitàries eren insuficients i mal preparades, els soldats eren atesos segons la seva filiació i es morien entre grans patiments i crits.

Dunant va quedar impactat, la imatge de la desolació no el va deixar tranquil. L’any 1862 va publicar «Records de Solferino» i va proposar mesures per millorar l’atenció a ferits en situacions difícils. Després de moltes reunions, el 1863 es va crear un comitè estable, que l’any 1876 va adoptar el nom de Comitè Internacional de la Creu Roja, amb la bandera de tots coneguda i que correspon a la bandera suïssa amb els colors invertits.

La Creu Roja no ha evitat les guerres però si ha fet que, cada vegada amb més dificultats, pugui intervenir com a cos internacional i neutral en molts conflictes ajudant ferits, orfes i desterrats.

Les guerres han soferts canvis en les conseqüències: la Batalla de Solferino va ocasionar 38.000 morts militars i 1 mort civil. La guerra de l’Iraq i l’ocupació posterior, és a dir entre 2003 i 2009, ha ocasionat 14.000 morts militars i mínim 90.000 morts civils. La desproporció entre civils i militars justifica encara més activitats com les de la Creu Roja.

Per cert que la institució integra també les activitats de la Mitja Lluna Roja, anomenada així per evitar susceptibilitats amb la creu, encara que la creu de l’escut de Suïssa no té cap significació religiosa.

Tinguem avui un record per tots els col•laboradors de la Creu Roja que arreu del món fan una tasca dura, sovint incompresa però de gran valor humà.