Un lector d'aquest blog em suggereix que algun dia parli del Doctor Albert Hoffmann, ciutadà il·lustre de la ciutat de Basilea. Encara que el seu nom no sigui massa conegut només cal dir que és el descobridor de la LSD, es a dir la dietilamida del àcid lisèrgic, que va donar ( i encara dona) molts temes de discussió sobre el seu ús, la seva prohibició, l'aplicació per determinades teràpies etc..
Que em perdoni el meu lector però, en un temps on Internet i Wikipedia han fet fàcil trobar biografies i milers i milers de documents sobre quasi tothom, no tinc cap opció a dir res d'interessant de la meva collita sobre el Dr. Hoffmann ni sobre la LSD, que no he provat. De tota manera, reconec sense embuts el gran merit del Dr. Hoffmann i el seu compromís personal perquè s' arribés a reconèixer els beneficis que en certs casos dona la LSD.
Posats a recordar a científics suïssos amb projecció mundial com la del Dr. Hoffmann, em permeto de fer una curta llista:
Paracelsus (Auroleus Phillipus Theostratus Bombastus von Hohenheim) un dels científics complerts més grans de l'historia europea.
Emil Thodor Kocher, Premi Nobel de l'any 1909 per els seus estudis sobre la glàndula tiroides, que permeteren eradicar progressivament les molt esteses malalties del goll.
Paul Karrer, Premi Nobel de Química de l'any 1937 per la seva aportació al coneixement deles vitamines A i B2 entre altres coses.
Paul Hermann Müller, Premi Nobel de Química de l'any 1948, i descobridor del DDT que va permetre de salvar milions de vides arreu del món.
Kurt Wüttrich, Premi Nobel del l'any 2002 per els seus estudis sobre les proteïnes.
Tot i que soc molt injust amb els oblidats, ho deixarem aquí. Encara que Suïssa és un país molt petit val a dir que ha donat un bon nombre de personatges importants, molt abans de que s'obrissin els Bancs(ho dic per evitar conyetes sobre els diners, malgrat la seva escassa relació amb l'estudi i l'intel·ligència). Recordem molt de passada el físic Bernoulli (1700-1782) el matemàtic Euler (1707-1783), l'escriptor i filòsof Jean Jacques Rousseau (1712-1778) o en temps més moderns l'arquitecte Le Corbusier (1887-1965). Tots son noms impossibles de no lligar amb el progrés d'Europa.
El pais és petit, pero com diem en català, en el pot petit hi ha la bona confitura.
Serà veritat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada