En les més de 20 pel·licules estrenades fins ara amb James Bond com a protagonista, Suïssa ha tingut un paper relativament important si considerem la poca o nul·la predisposició del país a provocar situacions conflictives com són les que l'heroi ha de resoldre. Vegem algunes curiositats:
Poca gent sap que la mare de James Bond era suïssa. Bé, vull dir que Ian Fleming, l'autor literari del personatge, l'hi atorga aquesta nacionalitat de manera que sense Suïssa no existiria literàriament James Bond.
L'escena més recordada de la primera pel-licula de la serie, “Dr. No” del 1962 és la sortida del mar amb biquini blanc de la primera “noia Bond”. Era l'actriu suïssa de Berna Ursula Andress.
Les escenes més espectaculars de la pel·lícula “On Her Majesty's Secret Service” del 1969 van ser filmades al restaurant giratori Piz Gloria en el massiu del Schilthorn situat als Alps bernesos.
A “Goldeneye”, James Bond fa un salt de dalt de la presa d'un embassament, amb una caiguda de 130 metres en 13 segons!. Encara que segons el guió es tractava d'un fàbrica química situada a algun lloc de Sibèria, l'escena fou filmada al pantà de la Vall Verzasca, al cantó del Ticino al sud de Suïssa.
Finalment, la pel·lícula que està a punt de sortir, “Quantum of solace” ha estat dirigida per un suïs, Marc Foster, que ha intentat donar al personatge una dimensió humana fins ara poc marcada. He llegit una recent entrevista feta per la sortida mundial de la pelicula en la que Marc Foster diu que Bond és un assassí i per tant un individuu solitari, aïllat, tèrbol. No troba bé donar-l'hi tots el privilegis: poder matar, sortir sense danys de totes les situacions, tenir tots els estris moderns a l'abast amb despeses pagades i anar al llit amb les noies més espectaculars. Foster diu que ha intentat donar una certa imatge de feblesa a Bond perquè és moralment fals mostrar al jovent l'heroi perfecte com fins ara s'ha fet.
Fins i tot diu que el “dolent” de la pel-licula, Mr. Green, interpretat per l'actor francès Mathieu Almaric, presenta una imatge absolutament natural d'un ecologista, fora de la clàsica deformada i recaragolada dels “dolents” clàssics. El motiu és únicament ser realista perquè Mr. Green només vol aprofitar de l'ecologia per enriquir-se, com succeeix amb moltes multinacionals que també saben donar una imatge externa que és una cortina de fum per tapar les seves reals intencions.
Jo no se si la pel·lícula del Foster és o no molt bona. Fins i tot no estic segur si l'aniré a veure. Peró si que estic segur que el compatriota Marc Foster m'ha agradat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada