dissabte, 15 de novembre de 2008

Elogi de la maduresa


Avui , excepcionalment,seré jo el tema del blog. Resulta que demà dia 16 és el meu aniversari . Farà 66 anys que vaig néixer al carrer d'Urgell de Manresa. D'acord, no és cap edat com per anar pel món traient pit perquè avui dia, gràcies al avanços de la medicina, la higiene i el confort, la gent viu molt més anys que fa dues o tres generacions. Peró és ja una edat respectable i que he tingut la sort d'assolir en un estat de salud tant bo que si fos supersticiós em faria tocar fusta.

L'aniversari és un bon moment per recordar tots els que he conegut i estimat i que ja no estan al meu costat. Els meus avis, el meu pare, la meva germana, cosins, oncles, sogres,la llista és llarga. I també alguns amics, companys d'escola, d'estudis, de professió tant de la nostra Manresa com de Barcelona o Suïssa. Amics de la meva edat que han marxar molt abans que jo i que en un dia com el demà recordaré especialment, i em mancaran.

Sens dubte, tot això entre dins d'un àmbit molt personal, molt important per cada un de nosaltres però intranscendent si ens ho mirem amb perspectiva general. Tal com es diu comunament la vida continua. I la meva esposa, els meus fills i els meus néts , junt amb la resta de la família i els amics, permeten que fer anys sigui un motiu de molta alegria que avui jo he volgut compartir amb els pacients lectors d'aquest blog.

Salut i anys per a tots vosaltres!


(L' il·lustració és la meva primera foto amb 9 mesos d'edat)

1 comentari:

desdaqui ha dit...

Ramon, moltes felicitats! Pels 66, per poder-los celebrar amb bona salut... Deu ser el primer cop que et feliciten des del Líban!?