Curt i precís

Deu ser una de les característiques innates dels homes l’impulsió a omplir, a inflar, a allargar les opinions, els discursos, els escrits. Tots els homes públics, essencialment els politics, tenen la tendència a fer discursos molt llargs que, ben mirat, es podrien resumir en un parell de frases. O molt escriptors que aprofitant la seves facultats descriptives ens encolomen un llibre amb cinquanta o seixanta pàgines de més, pel cap baix.

Crec que fou Balzac el qui una vegada va escriure una carta a un amic en la que acabava dient que l’hi perdonés l’extensió ja que no havia tingut prou temps per fer-la més curta.

I és que per escurçar, per resumir, per deixar lo essencial en una comunicació, s’ha de fer un esforç addicional que no tothom vol o sap aplicar.

Seguint l’exemple de lo que acabo de dir, posaré per avui punt i final, no sense explicar l’anècdota (espero que certa) que va donar naixement a la comunicació més curta de l’historia.

S’estrenava a Londres una obra de Georges Bernard Shaw. Ell s’havia quedat a Dublín, de manera que una mica nerviós per saber com era la reacció del public londinenc, va escriure un telegrama curt i precís al seu agent a Londres, :

„ ? „

La resposta del seu agent fou també perfectament clara i curta:

„ ! „

Un exemple de concisió per a tots nosaltres.