dilluns, 17 de novembre de 2008

Ens han ensarronat?


Dia si i dia també rebem alguna informació -generalment negativa- sobre el canvi climàtic, l'efecte hivernacle, el desglaç dels pols i la quantitat de CO2 de l'atmosfera. Deixant a part la postura científica o política de cadascú, és evident que la nostra generació no ha ajudat massa a fer que la terra disposi d'unes condicions òptimes. Tots, en major o menor mesura, hem col•laborat a que les coses siguin com són i crec que ningú gosarà tirar la primera pedra.

Acabo de llegir el resum d'un estudi que s'ha fet per analitzar una serie de productes quotidians d'alimentació del punt de vista de l'expulsió de CO2 a l'atmosfera. Els resultats són bastant sorprenents i us en donaré tres exemples.

El sucre
Resulta que Suïssa produeix sucre, a partir de la remolatxa, en quantitats suficients. També hi ha una certa importació de sucre produït a partir de la canya se sucre. Dons bé, segons l'estudi resulta que és més ecològic (del punt de vista CO2 ) importar un quilo de sucre del Paraguai que produir-lo a Suïssa. L'explicació és : al Paraguai, la collita es fa essencialment a mà i el subproducte que resta després d'extreure el suc de la canya, es emprat per els pagesos per cuinar, per adobar els camps etc.. Contràriament, a Suïssa la collita es fa amb tractors (que cremen gasoil) i els residus de la remolatxa no s'aprofiten i per tant es cremen a l'incineradora després de ser transportats per camió. Total, que el sucre del Paraguai tot i comptant el transport per vaixell, expulsa la meitat de gasos a l'atmosfera que el sucre suís.

Les Roses
Les roses de Kenya o de Equador que trobem tot l'any a les floristeries produeixen menys gasos que les roses importades de Holanda perquè la calefacció dels hivernacles holandesos és molt més contaminant que l'avió ple de flors que les transporta a les notres ciutats.

Les pomes
Ens hem acostumat a menjar pomes tot l'any. Les que el país produeix s'han d'emmagatzemar en frigorífics durant molts mesos per tal de tenir el subministrament garantit. Una poma produida a Xile durant la seva temporada ( que és inversa a la nostra) i transportada per vaixell fins a Europa consumeix menys energia que les nostres guardades sota refrigeració mesos i mesos.

L'estudi de referència l'ha fet la Universitat de Giessen a Alemanya, i ha estat corroborat per un estudi paral•lel de l'organització també alemanya Foodwatch.

Que cadascú en tregui les seves conclusions i que es demani fins a quin punt tota l'informació sobre clima i derivats és certa o sona a ensarronada. Una primera conclusió és que més que cercar productes “biològics” o regionals, ens tindrem d'acostumar com a la meva infància a consumir productes de temporada.