dimarts, 12 de gener de 2010

Autonomia: no, gràcies


Els territoris francesos de la Martinica i de la Guaiana Francesa van votar el diumenge sobre una proposta del govern francès d’accedir a més autonomia. La resposta va ser aclaparadora: a la Martinica un 79% va dir que no, i a la Guaiana un 70%.

Contràriament al corrent que a nivell mundial s’escampa, els que Napoleó anomenava “confettis” (per allò de les taques de color dins de l’atlas geogràfic) van decidir deixar les coses com ara estan.

Per arribar a aquesta conclusió van fer funcionar més el cap que el cor. Cada any la França metropolitana envia a la Martinica, per exemple, més de dos mil milions d'Euros en subvencions, ajuts socials, aliments i diners per l’atur. En total, per tots els territoris d’ultramar França té un pressupost de 10 mil milions d’Euros en ajudes cada any.

Com que els votants van comprendre que més autonomia significava menys subvencions, van ofegar els seus sentiments separatistes (que existeixen) i van ser pragmàtics.

No cal dir que tot moviment autonomista, i amb molt més motiu independentista, s’ha d’analitzar també del punt de vista econòmic. Un estat no pot accedir a la independència i després baixar molt de nivell o anar a pidolar ajudes.

No vull fer una relació directa entre les votacions als territoris francesos de diumenge darrer i el debat que a Catalunya comença a fer-se públic sobre una eventual independència, però voldria que algú ens parlés de la configuració econòmica d’una per ara hipotètica Catalunya independent.

1 comentari:

M Pilar ha dit...

Jo m'ho he preguntat més d'una vegada. Hi ha unes qüestions pràctiques, gens sentimentals, que caldria tenir ben pensades i en les que tothom hi estigués d'acord.
Només amb el cor no farem res que duri. I només amb el cap potser no ens meurem d'allà on som.