dilluns, 1 de febrer de 2010

El nostre futur en mans de la Xina


Almenys en part. Al Fòrum Econòmic Mundial (WEF) que el dissabte es va acabar a Davos, un dels temes que més va ocupar els participants va ser la Xina, amb tota la raó ja que l’economia xinesa l’any de la crisi 2009 va augmentar un 8,7% demostrant que les seves mesures són més eficients que les dels països occidentals, incloent els Estats Units.

La Xina va estar present al WEF amb el seu vice-primer ministre Le Kegiang i una delegació d’experts que triplicava la dels darrers anys. Amb aquesta presencia a Davos, la Xina va donar a entendre que d’ara en endavant s’ha de comptar amb ells a tot arreu.

Val la pena no oblidar els punts següents:
- La Xina disposa de molt diner “cash” i vindrà a invertir massivament a Europa
- La Xina és el segon país del món en noves patents de productes
- L’occident ha transferit molta producció a la Xina. Ara s’està transferint també investigació i desenvolupament, amb un seriós perill de perdre tota competitivitat
- Els xinesos estalvien avui per tenir diners demà mentre els americans gasten avui els diners de demà

És fàcil, i alhora trist, de constatar que la Xina ha assolit un gran èxit econòmic justament perquè no és un país democràtic i això li ha permès passar la crisi amb un sistema socialista fort impregnat de detalls pròpiament xinesos, mentre el sistema neoliberal ha portat l’occident a un cul de sac sense sortida almenys immediata.

Ignoro si hem d’arribar a l’extrem suggerit pel CEO de la companyia Swiss quan diu que els nostres fills faran molt bé d’estudiar xinés i no només l’anglès. Jo ja he arribat tard per ocupar-me del mandarí, que és el dialecte que jo escolliria, però potser els meus néts ho tindran de fer. Ai!

4 comentaris:

Joan ha dit...

Treballant per una companyia asiàtica d'alta teconlogia me n'he adonat que a la Xina encara els falta un bon tros per tal d'igualar els nivells de qualitat que tenim com a estàndard europeu/nordamericà. No tot és saber produïr més barat, els calen encara molts canvis "culturals" per a poder arribar a competir realment amb les empreses capdavanteres mundials. Si es tracta de mà d'obra barata no hi tenim res a fer, si es tracta de garantir la qualitat d'un producte, encara els portem molt d'avantage.

Ramon Boixet ha dit...

El retràs actual de la Xina en nivells de qualitat és cert. La tendència, però, és que el desnivell amb nosaltres s'està reduïnt i amb les compres de companyies europees i amb la compra de tecnología, molt aviat un alt percentatge del nostre benestar dependrà d'ells.

RS ha dit...

Hola Ramon,
Acabo de descobrir el teu blog. M'agrada, felicitats! Sobre el post d'avui hi estic bastant d'acord però discrepo en el penúltim paràgraf. No crec que l'èxit xinés vingui de que no és un país democràtic, crec que ha assolit un important èxit econòmic TOT I NO SER un país democràtic. Està superant la crisi molt bé com fan altres països emergents i democràtics, com la India o Brasil. Sobre el que comentes del sistema neoliberal a occident, tampoc hi coincideixo, ho podria arribar a admetre dels Estats Units, però no d'Europa. No crec que a Europa hi hagi cap sistema neoliberal, l'Estat ve a controlar la meitat de l'economia, a França el 56! Estem en un cul de sac perquè quan ha explotat la bombolla del crèdit s'ha aturat el sistema, i ara això només ho arreglarem a llarg termini i amb més productivitat.

Ramon Boixet ha dit...

RS
El tema dona per una llarga conversa. Al meu entendre, com que la Xina no disposa d'un sistema democràtic, pot prendre mesures no condicionades per multinacionals o grans interessos económics ja que el mateix estat és una multinacional. Sobre el neoliberalisme occidental, jo he parlat d'un cul de sac sense sortida almenys immediata, de manera que tinc una certa esperança, encara.
Gracies per llegir el meu blog.