dilluns, 27 d’abril del 2009

Tinc la sort de no viure a València



Em sorprèn, alhora que m'irrita en grau alt, la constatació que el govern valencià vol evitar que les emissions de TV3 es puguin veure dins de la comunitat que regeix.

Estem d'acord que TV3 és una emissora autonòmica i que l'estat central potser no està obligat a que arribi a tot el territori. Però impedir que es pugui veure allà on es parla una llengua germana per no dir la mateixa, em sembla d'un absolutisme condemnable. És atribuir-se els poders del "Big Brother" d'Orwell, que decideix el que es pot llegir, veure o parlar.

En la meva llunyana Suïssa, en el meu modest poble de 10.000 habitants rebo la televisió per cable. La companyia que distribueix les imatges (pagant un canon, naturalment) ens fa arribar a casa dins del paquet d'emisores standard unes 140 de diversos països i en diverses llengües. Una de les emissores és TV3.

Trobo escandalós que jo, i els meus veïns si volen, puguin gaudir d'unes imatges que el govern valencià vol prohibir al seus conciutadans. Com és possible !.

TV3, i el canal valencià, i el basc i el gallec tindrien d'arribar arreu d'Espanya, i que sigui la gent la que decideixi si vol mirar-ho o no. L'any 2009, en un país europeu no fa cap falta un govern dedicat a censurar i a decidir el que s'ha de veure.

M'uneixo a la campanya que Acció Cultural del País Valencià ha posat en marxa i que té entre la comissió promotora a Pujol, Maragall, Barerra i moltes altres personalitats de tot color que no estan disposades a rebre ordres de caire estalinista.