El IMD de Lausana ha estat considerat pel Financial Times com el primer institut de gestió i desenvolupament del món fora dels Estats Units. Com que no es tracta d’una institució lligada a governs o partits, els seus estudis reben una atenció especial a alts nivells arreu del món.
El IMD publica cada any la llista de països per ordre de competitivitat, és a dir segons el grau de atractiu per fer-hi inversions. No cal dir que, tal com estan les coses, una bona classificació permet augmentar les esperances de benestar perquè cap empresa important es juga els diners allà on no disposa de garanties de rendibilitat, tal com ho fem nosaltres a moltíssima menor escala.
Per establir el ranking, el IMD considera diversos factors: dèficit baix, volum del deute públic, atur, política d’impostos, nivell d’educació i esperit innovador i exportador, entre altres coses.
El tres primers països per l’any 2010 entre els 58 de l‘estadística són Singapur, Hong Kong i els Estats Units, valorats amb un 100%, 99,6% i 99% respectivament. El quart lloc l’ocupa Suïssa amb un 96,1%. Sorprenentment Alemanya esta al lloc 16 (82,7%) per sota del 14 d’Àustria i França és el 24 (74,4%).
Dins del grup de cua i trobem els països del sud d’Europa: Espanya en el lloc 36, Portugal el 37, Grècia el 46 i Itàlia el 40.
Només per acabar amb les xifres diguem que la Xina ocupa el lloc 18, el Regne Unit el 22, Japó el 27, la India el 31 i Brasil el 38.
Com totes les estadístiques, aquesta mostra només alguns aspectes i, en el fons, no ens sorprèn del tot. Podem agafar-ho per la lleugera i dir que aquí es viu millor, i visca el sol i visca el vi. Però també convé fer una reflexió sobre les coses que s’han de modificar per no anar enrere: l’eficiència en el treball, una política financera clara i una educació seriosa tant pels oficis com pels estudis superiors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada