Vegeu quins bons propòsits polítics acabo de llegir :
„Vull que tots els béns siguin comuns, i que tothom hi tingui una part igual i en visqui; que no sigui aquest ric i aquell pobre; que un no conreï un immens camp i un altre no tingui on sepultar el seu cadàver…La pobresa no obligarà a treballar ningú. Tot serà de tothom“
Un programa d’igualtat digne del millor comunisme, entès en el sentit estricte de la paraula. Utòpic, potser, com totes les intencions polítiques abans de que la realitat les esbraveeixi.
Curiosament no és un text d’ara sinó que fou escrit fa 2400 anys per Aristófanes en la seva obra teatral „L’assemblea de les dones“. La protagonista , Praxàgora, explica així la seva concepció de l’Estat ideal i just.
El més interessant és la continuació del diàleg amb el seu marit Blèpir, del que només en citaré dues frases :
Diu Blèpir : „ Però qui conrearà la terra?“
Respon Praxàgora : „Els esclaus“
Llavors igual que avui?
1 comentari:
Soc el Joan Vilanova -fill- i t`envio aquestes quatre ratlles, per agrair-te el bon record que guardes del meu pare. Aquest 2OO8, tanquem l`any del centanari del seu neixament i divendres passat varem presentar un llibre de dibuixos i el nostra comu amic Nasi Torras, va col.laborar amb un escrit que tambe s`ha publicat en el llibre. La familia estariem molt contents de que el puguesis veure. La meva adreça es familia_vilanova_orriols@hotmail.com. Bones festes
Publica un comentari a l'entrada