Ahir volia treballar al jardí: trasplantar un llorer, netejar d’herbes els voltants de les maduixeres, adobar les oliveres... Però el temps no em va ajudar i cada dos per tres va plovisquejar de manera que vaig fer la meitat de la feina i gràcies.
Les interrupcions les vaig „aprofitar“ per seguir a la televisió alguns moments de l'anomenat debat de l’estat de la nació en un acte que suposa part de masoquisme i part d'auto-penitència.
Un debat on prèviament s’han posat d’acord sobre quins temes no tocar, un debat on tots els arguments estan preparats i que per acabar-ho d’adobar coincideix amb l’inici de la campanya de les eleccions europees presenta poques opcions fora de ser un castell de foc sorollós que el vent s’emporta.
Vaig recordar la coneguda rèplica del segon acte d'Hamlet:
“ - What do you read, my lord?
- Words, words,words.”
Doncs això, paraules, paraules, paraules.
Fa uns quaranta anys, Pere Quart va escriure un poema amb el títol “Tirallonga de monosíl•labs” on proposa un exercici d’austeritat fent ús només de monosíl•labs dels que la nostra llengua en disposa a milers. Vegem el començament:
« Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
I un xic de pa.
Un poc de fred
I un poc de foc.
Un xic de son
I un poc de llit.
Un xic de set
I un poc de vi
I un poc de llet.
I un poc de pau.
(...) “
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada