Ens han dit i ens han repetit dotzenes de vegades que l'economía és més estable i els riscs es redueixen si es fa un repartiment « carregant el pes sobre diverses espatlles ». És a dir que si un sistema econòmic reparteix els seus recursos en un entramat d'opcions diverses es torna més estable i te un menor perill de sofrir pèrdues importants. No posar tots els ous en un únic cistell, com es diu vulgarment.
Doncs bé, no és veritat. Segon publica el «SonntagsZeitung» el teòric de sistemes Stefano Battiston, del Politècnic de Zuric junt amb el Premi Nobel d'Economía Joseph Stiglitz han demostrat que arriba un moment que la xarxa de diversificacions es torna negativa i fins i tot perillosa per l’ existència de la empresa. La crisi actual sembla que els hi dona raó.
Diuen que si el número de enllaços o nexes augmenta molt, es produeix un efecte de retroacció que ocasiona la caiguda del sistema. Els sistemes complexos, arriben a un punt que es tornen inestables, principalment perquè si falla un dels nexes és impossible de detectar i corregir a temps i provoca una reacció negativa en cadena.
Pels que no som experts en economia ens explica el senyor Battiston que la natura ja coneix el principi que ell explica. Una celula cancerosa per exemple, pot arribar a destruir el conjunt de l'organisme d’un persona. Però la barrera natural entre els individus evita que s'expadeixi a la resta de la població. La natura ha creat molts petits sistemes que eviten o redueixen l'intercanvi nociu. Només si aquestes barreres naturals es retiren artificialment és quan existeix un risc de pandèmies, con ara coneixem amb la grip porcina.
Conclusió : les empreses s'han de concentrar en la seva activitat principal i deixar-se d'entrar, intervenir i invertir en altres activitats alienes a la seva pròpia. Van estudiar 600.000 empreses amb activitats internacionals arreu del món i van trobar que 400.000 estaven ficades dins d'un sistema tancat de relacions de propietat. I encara pitjor : 127 consorcis controlen el 50% de tot el volum productiu de les companyies trans-nacionals, i entre ells estan també entrelligats per participacions de capital. D'aquesta manera és impossible aïllar els problemes greus i tot el castell de sorra se'n pot anar a terra.
Tindrem de posar el quatre rals que tenim a sota el coixí com les nostres besàvies, i esperar que els que manipulen el món financer pleguin o n'aprenguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada