El dret a xiular al Rei

Una mica apagada la fogera mediàtica que la xiulada del dimecres a Mestalla va provocar, i ja amb una certa calma, convé fer un parell de reflexions.

En primer lloc, la xiulada era previsible per anunciada, de manera que no cal ara fer el sorprès. La coincidència de l’aparició de la parella reial a la llotja amb l’inici de l'himne nacional espanyol és una qüestió protocol•lària de manera que tant es pot dir que la gent va xiular contra el rei com contra l’himne. En realitat em sembla que els xiulets eren contra la monarquia personificada pel rei ja que aquest tipus d’institució anacrònica no crec que tingui masses entusiastes entre els bascos i els catalans.

Cada diari i cada emissora de ràdio ha fet la seva interpretació segons del costat que escora. Em sorprèn llegir que la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, va dir que des de la llotja de Mestalla els reis no van ser conscients de l'escridassada,. Llàstima, perquè si a més de viure lluny del dia a dia dels seus “súbdits” no s’enteren del que aquests pensen més que al Palau de la Zarzuela viuen als llimbs.

Totes les protestes i els testimonis patriòtics que hem sentit i llegit han portat com a conseqüència un cert oblit del fet esportiu, en realitat el motiu que va fer que la gent omplís l’estadi. El partit, el comportament de les dues aficions, els aplaudiments dels jugadors guanyadors a l’afició perdedora, tot això s’ha arraconat i no és just.

Ara cal reconsiderar i preguntar, modestament, perquè la “Copa del Rey”, abans “Copa del Generalísimo”, no se n'ha de dir, per exemple “Copa de España”. A Anglaterra en diuen FA Cup i no Queen’s Cup, i a França és la Coupe de France.

Per acabar, TVE va cometre un acte vergonyós amagant la xiulada i les excuses que van donar (una falla humana) no se les creu ningú. Censura pura i dura, i res més. I sempre fan plegar els de segona fila, mentre que els veritables responsables miren cap a l’infinit amb cara de no haver trencat mai cap plat. No en diuen «la caja boba»? Doncs, això.